JAIME DE CÓRDOBA

24/11/2020 - 13/12/2020

JdeCARTENLLA.png

Jaime de Córdoba és llinatge d'una dinastia d'escultors: el seu besavi, el seu avi, com ell, ens van deixar un testimoniatge del seu temps i les seves peces ens ajuden a valorar encara més el nostre meravellós món. És també, i com ell mateix es defineix, hereu de la Cultura Occidental.

 

En aquest sentit podem afirmar que Jaime no és ben bé un artista transgressor: la seva obra no trenca voluntàriament amb res. Bé al contrari, el seu treball és fruit d'una rigorosa observació de la naturalesa i de l'ésser humà. Com a escultor suma, mescla, redefineix l'herència de milers d'anys d'anys de cultura, des de les restes de l'art Iber, passant pel Romànic, els artistes del Renaixement, fins als nostres dies. 

 

Les obres que podem veure en aquesta exposició es defineixen per si mateixes: no necessiten justificacions ni masses teories que les sustentin. 

Cada peça és en si mateixa una declaració de principis. Fetes amb un pols ferm, ens permeten apreciar el rastre de les eines amb les quals les ha esculpit. A cada obra, l'artista ens convida a apreciar l'epidermis de les seves peces i deixa al descobert les hores d'ardu treball que hi ha a cadascuna d'elles. 

Jaime de Córdoba Benedicto neix a una llar on brilla amb llum pròpia l'esculptor Manel Benedicto, avi matern de l'artista. Aquella llar l'inculcarà una cultura decimonònica, però també un sentit del gust i un amor immens pel detall, pel bon acabat, per l'excel·lència en suma. Una atmòsfera, un llegat que seran la “platja originària” a on aniran a batre i a impregnar, en ones successives, les diverses influències dels artistes que l'han marcat. Perquè De Córdoba, en absolut gregari, és home de mestres, de figures de referència. No pas de corralitos estètics, moviments o ismes.

 

El resultat d'aquesta formació és una obra on l'artista sembla haver resolt una contradicció aparentment insoluble: Es poden crear formes rotundes, contundents, d'una qualitat gairebé matèrica o física, però alhora etèrees, volàtils, com si a qualsevol moment estiguessin a punt d'enlairar-se i perdre's en el buit? Sí que es pot. Ell ha obrat el miracle. Aquesta elevació, aquest estar a punt de flotar, són, ens assegura, celebració de la vida, del gaudiment, per tal de conjurar el pes mort del pessimisme de la cultura europea. I tot això a través d'una figuració que no és reproducció servil de la realitat. Perquè De Córdoba no copia: contempla, absorbeix i elabora interiorment, per després re-crear. I recrea amb l'objectiu de formalitzar (donar forma) a la seva pròpia subjectivitat. No per un simple afany egòlatra, no; sinó perquè està fermament convençut que allò que sent un home ho senten tots els homes. Que l'individu és símbol i reflex de tota la Humanitat.



 

Luis Caldeiro