Wilfried Prager pertany a una raça d’artistes en vies d’extinció. Dit d'una altra manera: pertany a una espècie amenaçada, que hem de preservar si no volem que l’art desaparegui de les nostres vides.

​

La pintura circula per les seves venes i bomba el seu cor amb la mateixa regularitat amb la qual pinta. Al marge de tendències i modes, Wilfried pinta lentament, sempre a l’oli sobre tela, intentant que la llum aflori en cada obra amb tota la seva intensitat. Capa sobre capa, gest rítmic i metòdic i una tenacitat que l’espectador percep en cadascuna de les seves peces. D’aparença senzilla, però de rotunda complexitat, les seves pintures sovint ens transmeten coses més enllà de les que el mateix artista ha volgut reflectir conscientment. 

​

L’obra de Wilfried Prager és molt semblant al que podríem veure des de l’interior d’un forat negre dins del nostre cervell. Com ell mateix diu:

​

“El misteri que sorgeix d’una pintura, la seva intemporalitat, escapa absolutament a la raó, malgrat tots els intents per explicar la seva naturalesa”.

​