La sòlida formació artística i la primerenca i ininterrompuda trajectòria, la impecable aplicació del color i la seva depurada tècnica són els fonaments sobre els quals es construeix el treball de Santi Queralt. No obstant això, el que converteix la seva obra en un reconeixible i personalíssim llenguatge pictòric és la mirada d'un observador incansable, una mirada de voyeur que investiga, analitza, fixa i descarta. La construcció mental de l'observat arriba a la tela després i no al revés, la qual cosa fa de l'artista un observador que pinta.

 

El resultat del seu mètode submergeix a l'Univers Queraltià a qui contempla les seves creacions, i és quan s'està immers en aquest abisme laberíntic on es pot entendre que no estem contemplant tan sols una pintura, un quadre, sinó un joc d'elements en constant moviment fins a trobar el seu lloc d'encaix perfecte. Els volums gairebé escultòrics amaguen -més que mostren- el sentit últim de cada peça i conviden a l’espectador a desxifrar entre les nombroses possibilitats quina seria la definitiva per a comprendre millor el sentit últim de l’obra observada o potser el primer esbós de la següent.

 

Qui posseeix una peça de Queralt posseeix el resultat d'una passió per la forma, el color i el fluït. El fruit últim d'una obsessió atrapada que parafrasejant a l’artista diríem que, amb tal entrega, només es va als límits de la creació o del sexe. I és cert, la bellesa no necessita més literatura.