Les pintures de Tatiana Blanqué són el resultat d'una gran capacitat d'observació pausada, reflexiva i profunda sobre la naturalesa. En els seus enormes paisatges/pintures podem veure la complexa estructura dels arbres que s'alcen al cel, entreteixint un món enlluernador de formes i colors, sempre acompanyada d'un fons immaculadament blanc, potser perquè poguem així apreciar el miracle de la creació en tota la seva magnitud.

Els arbres han existit des de fa 370 milions d'anys. Creixen ben arrelats a les profunditats de la terra i s'expandeixen en l'espai creant una part important d'aquest món de formes complexes que denominem paisatge. Des de temps remots l'ésser humà ha venerat l'arbre. En diferents cultures se li atribueixen poders màgics, encara que aquest aspecte poc li interessa a Tatiana Blanqué. Per a ella l'arbre és una forma orgànica, l'existència del qual l'ha acompanyat sempre. I és que per a Tatiana l'arbre no sols és una expressió natural de la bellesa en el seu sentit més ampli, sinó que a més és una figura irreemplaçable del paisatge que ens envolta.

Així doncs, som davant una obra pictòrica enlluernadora, sòlida, d'una bellesa captivadora feta amb un traç i una soltesa pròpia d'una pintora que viu amb passió el moment en el qual viu, i l'obra de la qual inevitablement ens convida a reflexionar sobre la nostra existència en un món cada vegada més amenaçat per la desforestació i el canvi climàtic.